L'insomni em fa tornar boja o a l'inrevés
Això
de tenir insomni dia si dia tb és horrorós, puc descansar el cos, però
el cap no para, no trobo l'endoll per desconnectar-lo. I pensant,
pensant ... Em pregunto, com pot ser q en un païs en el q estem vivint i
on la gent es manifesta un dia per una cosa l'educació i un dia per un
altre la sanitat, no som capaços de fer una vaga general i sortit tots
al carrer pq aquest "desgovern" foti el camp. Aquest tiu s'està
carregant la classe mitja i ens està retallant els pilars del benestar i
no només en el sentit econòmic, sinó q ens està retallant la llibertat
individual i la llibertat d'expressió, com ha passat avui amb el tema
dels periodistes. Preguntes pactades i on a ell li sembli.
Fins quan podrem aguantar q milers o milions de famílies i de persones
grans q han estat tota la vida treballant, visquin al llindar de la
pobresa, o perdin les seves vivendes, q mitjançant campanyes solidàries
haguem de ser el mateix poble el q ompli les cuines dels qui menys
tenen, o algun regal de Reis per les criatures q no tenen cap culpa i la
màgia i la il·lusió d'aquests dies no pot ser q no els arribi a ells i
el "Gobierno" i el Govern"? No seria hora d'alçar la veu tots junt com
ens vam lligar les mans per la cadena per la independència amb un
ambient pacífic? De vegades això em dóna per pensar q no tohom q està
demanant ho està passant tan malament, l'economia submergida, les feines
en negre, ... tot això amb sous q no permeten sinó malviure ja els està
bé.
I els joves q tenen la taxa d'atur més alta? Q passa q ja
els va bé? Q mentre puguin viure de la família ja en tenen prou? És com
si ja s'haguessin acostumat a aquesta manera de viure, com si el futur
per ells no existeixi, ja ens ho trobarem tots plegats a l'hora de
cobrar les pensions de jubilació qui les pugui cobrar. És una pena la
fuga de cervells q hi ha actualment a España, ens deixem fortunes tots
plegats pq la gent pugui estudiar i quan estan formats han de marxar pq
no tenen possibilitat d'una feina digna. Aquest joves són els primers q
haurien de sortir al carrer per demanar el q la constitució garanteix,
un lloc de treball, una vivenda digne ... Pot ser q la majoria no
recordin l'època de Franco jo era molt petita quan va morir i recordo q
el q em va posar més contenta va ser no haver d'anar al cole. Però
recordo q des de ben peke sempre portava una cinta de la bandera
catalana lligada al bolso, si no hagués estat només una nena, segur q en
algún moment m'haguessin fotut un clatellot.
Per quan una revolució
social? Fins quan podrem seguir aguantat mentre a Madrid ens ofeguen.
Ja n'hi ha prou sisplau, necessitem una revolta social, estem tornant
enrera com si aquests anys de democràcia només hagin sigut un somni.
Cada vegada més aquest païs s'apropa més a un règim dictatorial.
Animen-nos i revelem-nos q em sembla q ja és l'hora.
Ui!
buuuuf! em sembla q m'he quedat ben descansada. Bona nit, a veure si
aconsegueixo dormir. A "mumir" com diu la meva peke, a aquests infants
quin present i quin futur els acabarem deixant ..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada