divendres, 13 de desembre del 2013

L'insomni em fa tornar boja o a l'inrevés

Això de tenir insomni dia si dia tb és horrorós, puc descansar el cos, però el cap no para, no trobo l'endoll per desconnectar-lo. I pensant, pensant ... Em pregunto, com pot ser q en un païs en el q estem vivint i on la gent es manifesta un dia per una cosa l'educació i un dia per un altre la sanitat, no som capaços de fer una vaga general i sortit tots al carrer pq aquest "desgovern" foti el camp. Aquest tiu s'està carregant la classe mitja i ens està retallant els pilars del benestar i no només en el sentit econòmic, sinó q ens està retallant la llibertat individual i la llibertat d'expressió, com ha passat avui amb el tema dels periodistes. Preguntes pactades i on a ell li sembli.

Fins quan podrem aguantar q milers o milions de famílies i de persones grans q han estat tota la vida treballant, visquin al llindar de la pobresa, o perdin les seves vivendes, q mitjançant campanyes solidàries haguem de ser el mateix poble el q ompli les cuines dels qui menys tenen, o algun regal de Reis per les criatures q no tenen cap culpa i la màgia i la il·lusió d'aquests dies no pot ser q no els arribi a ells i el "Gobierno" i el Govern"? No seria hora d'alçar la veu tots junt com ens vam lligar les mans per la cadena per la independència amb un ambient pacífic? De vegades això em dóna per pensar q no tohom q està demanant ho està passant tan malament, l'economia submergida, les feines en negre, ... tot això amb sous q no permeten sinó malviure ja els està bé.

I els joves q tenen la taxa d'atur més alta? Q passa q ja els va bé? Q mentre puguin viure de la família ja en tenen prou? És com si ja s'haguessin acostumat a aquesta manera de viure, com si el futur per ells no existeixi, ja ens ho trobarem tots plegats a l'hora de cobrar les pensions de jubilació qui les pugui cobrar. És una pena la fuga de cervells q hi ha actualment a España, ens deixem fortunes tots plegats pq la gent pugui estudiar i quan estan formats han de marxar pq no tenen possibilitat d'una feina digna. Aquest joves són els primers q haurien de sortir al carrer per demanar el q la constitució garanteix, un lloc de treball, una vivenda digne ... Pot ser q la majoria no recordin l'època de Franco jo era molt petita quan va morir i recordo q el q em va posar més contenta va ser no haver d'anar al cole. Però recordo q des de ben peke sempre portava una cinta de la bandera catalana lligada al bolso, si no hagués estat només una nena, segur q en algún moment m'haguessin fotut un clatellot.
Per quan una revolució social? Fins quan podrem seguir aguantat mentre a Madrid ens ofeguen. Ja n'hi ha prou sisplau, necessitem una revolta social, estem tornant enrera com si aquests anys de democràcia només hagin sigut un somni. Cada vegada més aquest païs s'apropa més a un règim dictatorial. Animen-nos i revelem-nos q em sembla q ja és l'hora.

Ui! buuuuf! em sembla q m'he quedat ben descansada. Bona nit, a veure si aconsegueixo dormir. A "mumir" com diu la meva peke, a aquests infants quin present i quin futur els acabarem deixant ..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada