El Nadal

Des de que va néixer el meu fill, ara fa 25 anys sempre havia decorat la casa per Nadal, pessebre amb molsa i arbrets que feiem amb branquetes, amb totes les figuretes reis, pastorets, la caseta amb el nin, un pou, un pont amb un riuet a sota fet amb paper d'alumini, llumets petits de colors per tot arreu i finalment el que més ens agradava nevar-lo amb farina! ja ja ja! I un arbre ben gran perquè hi cabessin moltes cosetes, sempre platejades o vermelles, llums i l'estrella a dalt de tot, quins temps aquells. El pessebre acabava ple del ninos del meu fill per fer-hi guerres, les figuretes anaven a parar d'una punta a l'altre, ens ho passàvem tan bé. Els últims anys ja no compràvem arbres de veritat tot i q reconeixo q són més macos, però un que es pugui reciclar era més ecològic. Preparàvem taules llargues i els apats no s'acabaven mai. Després el meu fill va tenir una adolescència complicada i a mi em van detectar la fibromiàlgia i ja no tenia ganes, ni em podia permetre tot aquell enrenou.

Fa uns 4 anys vaig fer un intent, perquè a la parella del meu fill li feia il·lusió un arbre i aprofitant en vaig comprar un de ben gran, de color negre, amb llums de colors i boles i figuretes de color platejat. Però vam acabar muntant-lo i guarnir-lo el meu marit i jo i vaig dir, mai més, el vaig regalar a una ONG on treballa una amiga meva i allà els va fer un bon servei. Una altre raó, potser és que amb els anys veus que hi ha menys cadires i que hi ha persones a les que estimaves molt que ja no hi són i a mi personalment em produïa una pena ... S'ha convertit el Nadal en tot un esdeveniment econòmic i ja no té les connotacions de la tradició siguis o no creient.

Aquest any, no pensava guarnir la casa, però al final no sé com ho he fet, em trobo amb un arbre d'aquests que es fan amb teles de patchwork, embutint farcit a una mena de butifarres que després trenades faràn una corona i amb un munt de boles de porexpan per folrar, amb l'ajuda sempre imprescindible del meu marit, pq farcir les "butifarres" costa, s'ha de fer força  i jo no en tinc. Aqui us enganxo unes fotos amb les cosetes que he fet a veure si us agraden. Agrairia comentaris, si pot ser consructius, que sempre es pot aprendre.