dissabte, 7 de desembre del 2013

Perquè vaig decidir obrir aquest blog

Ja fa 7 anys que em van diagnosticar fibromiàlgia. Al principi podia fer vida normal tot i que em cansava i necessitava medicaments pel dolor. Amb el temps la meva vida ha canviat molt. Al cap de 2 anys em van diagnosticar fatiga crònica. Hi ha diferents graus de la malaltia, i jo per desgràcia tinc els més alts.
De mica em mica anava perdent facultats, primer em van despedir de la feina per manca de rendiment i perquè havia d'agafar baixes molt sovint. Pels efectes secundaris de la medicació vaig haver de deixar de conduir i d'agafar transport públic, vaig perdre tota la meva independència. I segueixo patint els efectesperò normalment tota la simptomatologia ha passat a ser algo quotidià.
La hipersensibilitat va provocar que anar a sopar, al cinema, a llocs on hi ha molt soroll va anar diminuïnt, ara només hi vaig a l'estiu perquè hi ha terrassetes i ho soporto millor. L'hivern és fatal, no se si pel fred, per la falta de llum, ... la qüestió és que amb prou feina surto de casa. Sóc un ésser molt poc social, tinc 3 puntals a la vida que fan que tot plegat sigui mínimament soportable, el meu marit, el meu fill, una amiga de les de debò i una cuca petita, una nebodeta que quan la tinc gairebé aconsegueix que m'oblidi de tot.
La quantitat de simptomes que anaven apareixent lligats a les pròpies malalties van acabar fent de la meva vida un infern. Vaig caure en una depressió de la que em va costar molt sortir-ne, però amb ajuda ho vaig aconseguir. I era l'hora de fer canvis a la meva vida adaptant-me a la meva situació. Excepte quan hi ha un brot i vas del llit al sofà, a la taula o al lavabo, res més. Si coneixeu algú amb aquesta malaltia o si ho patiu podreu entendre-ho molt be, per als que esteu sans o no n'heu sentit a parlar us pot semblar estrany.
Així doncs, tenint en compte les poques vegades que sortia al carrer a passejar una estoneta perquè si hi estic massa em canso molt i al dia següent em trobo molt malament, vaig començar a fer cosetes per entretenir-me i mantenir la mobilitat a les mans, una bufanda, algún vestidet per la meva neboda, vaig descobrir el patchwork i també m'hi vaig posar, bisuteria (tot i que em costa molt fer coses petites, perquè em tremolen les mans), ar tinc una col·lecció de fundes d'agenda grans i petites i una col·lecció de bisuteria.
El meu fill, un crak de la informàtica m'ha creat aquest blog perquè així pugui anar penjant les cosetes que vaig fent.
Ja anirem parlant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada