El Nadal

Des de que va néixer el meu fill, ara fa 25 anys sempre havia decorat la casa per Nadal, pessebre amb molsa i arbrets que feiem amb branquetes, amb totes les figuretes reis, pastorets, la caseta amb el nin, un pou, un pont amb un riuet a sota fet amb paper d'alumini, llumets petits de colors per tot arreu i finalment el que més ens agradava nevar-lo amb farina! ja ja ja! I un arbre ben gran perquè hi cabessin moltes cosetes, sempre platejades o vermelles, llums i l'estrella a dalt de tot, quins temps aquells. El pessebre acabava ple del ninos del meu fill per fer-hi guerres, les figuretes anaven a parar d'una punta a l'altre, ens ho passàvem tan bé. Els últims anys ja no compràvem arbres de veritat tot i q reconeixo q són més macos, però un que es pugui reciclar era més ecològic. Preparàvem taules llargues i els apats no s'acabaven mai. Després el meu fill va tenir una adolescència complicada i a mi em van detectar la fibromiàlgia i ja no tenia ganes, ni em podia permetre tot aquell enrenou.

Fa uns 4 anys vaig fer un intent, perquè a la parella del meu fill li feia il·lusió un arbre i aprofitant en vaig comprar un de ben gran, de color negre, amb llums de colors i boles i figuretes de color platejat. Però vam acabar muntant-lo i guarnir-lo el meu marit i jo i vaig dir, mai més, el vaig regalar a una ONG on treballa una amiga meva i allà els va fer un bon servei. Una altre raó, potser és que amb els anys veus que hi ha menys cadires i que hi ha persones a les que estimaves molt que ja no hi són i a mi personalment em produïa una pena ... S'ha convertit el Nadal en tot un esdeveniment econòmic i ja no té les connotacions de la tradició siguis o no creient.

Aquest any, no pensava guarnir la casa, però al final no sé com ho he fet, em trobo amb un arbre d'aquests que es fan amb teles de patchwork, embutint farcit a una mena de butifarres que després trenades faràn una corona i amb un munt de boles de porexpan per folrar, amb l'ajuda sempre imprescindible del meu marit, pq farcir les "butifarres" costa, s'ha de fer força  i jo no en tinc. Aqui us enganxo unes fotos amb les cosetes que he fet a veure si us agraden. Agrairia comentaris, si pot ser consructius, que sempre es pot aprendre.

L'insomni em fa tornar boja o a l'inrevés

Això de tenir insomni dia si dia tb és horrorós, puc descansar el cos, però el cap no para, no trobo l'endoll per desconnectar-lo. I pensant, pensant ... Em pregunto, com pot ser q en un païs en el q estem vivint i on la gent es manifesta un dia per una cosa l'educació i un dia per un altre la sanitat, no som capaços de fer una vaga general i sortit tots al carrer pq aquest "desgovern" foti el camp. Aquest tiu s'està carregant la classe mitja i ens està retallant els pilars del benestar i no només en el sentit econòmic, sinó q ens està retallant la llibertat individual i la llibertat d'expressió, com ha passat avui amb el tema dels periodistes. Preguntes pactades i on a ell li sembli.

Fins quan podrem aguantar q milers o milions de famílies i de persones grans q han estat tota la vida treballant, visquin al llindar de la pobresa, o perdin les seves vivendes, q mitjançant campanyes solidàries haguem de ser el mateix poble el q ompli les cuines dels qui menys tenen, o algun regal de Reis per les criatures q no tenen cap culpa i la màgia i la il·lusió d'aquests dies no pot ser q no els arribi a ells i el "Gobierno" i el Govern"? No seria hora d'alçar la veu tots junt com ens vam lligar les mans per la cadena per la independència amb un ambient pacífic? De vegades això em dóna per pensar q no tohom q està demanant ho està passant tan malament, l'economia submergida, les feines en negre, ... tot això amb sous q no permeten sinó malviure ja els està bé.

I els joves q tenen la taxa d'atur més alta? Q passa q ja els va bé? Q mentre puguin viure de la família ja en tenen prou? És com si ja s'haguessin acostumat a aquesta manera de viure, com si el futur per ells no existeixi, ja ens ho trobarem tots plegats a l'hora de cobrar les pensions de jubilació qui les pugui cobrar. És una pena la fuga de cervells q hi ha actualment a España, ens deixem fortunes tots plegats pq la gent pugui estudiar i quan estan formats han de marxar pq no tenen possibilitat d'una feina digna. Aquest joves són els primers q haurien de sortir al carrer per demanar el q la constitució garanteix, un lloc de treball, una vivenda digne ... Pot ser q la majoria no recordin l'època de Franco jo era molt petita quan va morir i recordo q el q em va posar més contenta va ser no haver d'anar al cole. Però recordo q des de ben peke sempre portava una cinta de la bandera catalana lligada al bolso, si no hagués estat només una nena, segur q en algún moment m'haguessin fotut un clatellot.
Per quan una revolució social? Fins quan podrem seguir aguantat mentre a Madrid ens ofeguen. Ja n'hi ha prou sisplau, necessitem una revolta social, estem tornant enrera com si aquests anys de democràcia només hagin sigut un somni. Cada vegada més aquest païs s'apropa més a un règim dictatorial. Animen-nos i revelem-nos q em sembla q ja és l'hora.

Ui! buuuuf! em sembla q m'he quedat ben descansada. Bona nit, a veure si aconsegueixo dormir. A "mumir" com diu la meva peke, a aquests infants quin present i quin futur els acabarem deixant ..

Bisuteria amb fil perlé tricotat

Esta colección  de bisuteria está hecha de hilo perlé tricotado a mano con una maquinita especial, dandole vueltas a una palanca va saliendo lo q yo llamo gusano. Después queda encolar el gusano en forma de espiral para hacer piezas de maneras bien diferentes, anillos, pequeño y mediano hasta XL, pendientes colgantes o pegados a la oreja, broches ...  La colección está hecha en 3 colores, verde, azul y rosa. Podeis pedirlo si no está o se ha vendido. 
Aunque no lo parezca es un trabajo muy enretenido, pero como he dicho en otras entradas me va bien para mantener la mobilidad y la psicomotricidad fina en las manos. 
Toca dar las gracias a Maria q nos ha hecho de modelo y a mi peke q ha querido colaborar. Ella es la destinataria de los vestidos y conjuntitos q hay en otra entra (vestidets i altres cucades) és tan presumida ... 

Anells en colors roses petit i gran

Arracades verdes petites

Collaret rosa amb cadena rosa amb un cercle gran a una banda i un parell de picarols a l'altra

Aquest m'encanta, porta una flor molt xula a una banda combinada amb botons a conjunt

Coll amb boletes negres i de colors és molt original està fet amb agulles

Aquí es veu molt petit però és un broche blau combinat amb roba texana

Aqui és veu una flor petita en verds com l'anterior i el collaret verd està fet 

amb moltes   tires de cordó tricotat. A mi aquest m'agrada molt.

Piruletes en verd i en rosa, són broches molt divertits

Sols solets ... són broches i tb molt divertits  hi ha una altra foto on es veu més de prop

Anell mida xl en tons blaus combina molt be amb texans

Anell fet amb ganxet és multicolor i tb hi ha les arracades a conjunt.

Aqui la Maria portava de tot, collaret, anell gros i petit i arracades penjants,

 en fem tb q quedin enganxades a l'orella, però les grans queden millor així

Anell verd, més petit q el blau, però es poden fer de totes les mides

Les arracades grans penjades q us deia abans, aquestes en tons blaus

Conjunt en rosa i fucsia

Aqui la peque porta les arracades q fan conjunt amb l'anell q us he dit abans, li encanta posar-se collarets anells i tot el q arreplega, aquí tenia més ganes de Peppa Pig q una altra cosa

Conjunt verdee, el collar lleva dos circulos, lleva cadena para poder hacerlo más largo o mas corto, al gusto en verd, el collaret porta dos cercles i cadena el podeu fer més curt

Un collar con 3 circulos, cada uno es diferente paraq cada persona lleve una pieza única.

Bufandes, de tacto muy agradable, van con un broche

Aquest és l'adorno q no es veia massa be en una foto anterior, un altre dels q més m'agraden.

Fem de tot, però sempre hi ha alguna coseta q agrada més q una altra

Com el fucsia però en verd, molt d'exit

Este és un cuello en diferentes colores con bolitas de terciopelo alrrededor. Está hecho con agujas de punto y los colores son muy  divertidos.

Fular de punto, con puntilla a conjunto y corazones cosidos con la técnica del patchwork, 

Broche sol, tambien en rosa/fucsia, muy original

Uns mussols pels meus sogres

Els mussols m'encanten, un dia vaig decidir fer-ne una parelleta pels meus sogres un mussolet i una mussoleta, són grans i clàssics, a l'estil d'ells, però van quedar molt xulos. A ells els va sobtar perquè no s'ho esperaven i no coneixen res del patchwork, però els van posar al seu llit, la nena a una banda i el nen a l'altra!

Fundes d'agenda petites

Aquestes són les agendes de mida petita que tinc fetes, 14 x 19 cm. Les vaig fer perquè la gent quan veien les grans moltes vegades em preguntaven si en feia de petites. Però la veritat és que no surt massa a compte, porten més feina que les grans i això no tothom ho entén.

Agendes mida gran,

Aquí teniu els models d'agenda que he fet per aquest Nadal, són de mida gran, com les agendes que acostumem a tenir a l'oficina o a casa. La veritat és que porten una feinada, totes estan folrades amb teles diferents i moltes podrien ser reversibles. Ara me'n queden poques, però en faré alguna més. Utilitzo diferents tècniques, cosir a màquina, cosir a ma i enganxar amb cola especial per teixits. Fa molt temps que hi treballo perquè les meves circumstàncies personals m'obliguen a fer poca cosa cada dia. He de descansar unes 14 hores diàries i tret de les estones de menjar, vaig fent a poc a poc.